Mercè Escardó
No podria viure sense llegir ni escriure!Vaig néixer al llit del meu avi a Barcelona mentre un grill cantava; per això crec que m'agrada tant escoltar la música de la vida, la que fan les fulles dels arbres mogudes pel vent o la de les paraules, quan algú llegeix o explica, amb amor i en veu alta, algun conte.Per això escric, per deixar sortir la música que sento dins meu i compartir-la també de viva veu amb tothom que vulgui escoltar-me, especialment amb famílies i amb nens i joves amb dificultats per accedir a la lectura. M'agrada fer-ho com si els contes fossin secrets vinguts de ves a saber on i amb la mateixa tendresa i naturalitat que la gent del carrer s'explica les coses que els afecten, els comparteixo també amb els pares amb un intent de convidar-los i engrescar-los a fer-ho amb els seus infants.Crec que els contes són els còdols del riu de la vida, que ens ajuden a riure quan hem de riure i a plorar quan hem de plorar i per aquest motiu quan més aviat els hi posem millor.Sóc la presidenta de l'Associació Cultural Cal Llibre, una ONG amb un projecte cultural inèdit on s'entén la lectura com una eina de creixement personal, i des d'on acompanyem a viure els contes, creant teranyines de lectura que ens uneixen i ens agombolen.He estat la directora de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès durant els seus primers 30 anys, allà vaig aprendre a fer de pont entre els llibres i els seus usuaris amb l'ajuda inestimable de la Bèstia que encomana les ganes de llegir i del follet. Per fer visible la vessant educadora de la lectura em van atorgar el Guardó Marta Mata (2009).Vaig guanyar el Premi Crítica Serra d'Or amb La Lluna i els miralls (1991).He escrit contes com: El pagès i els talps, Quin temps més boig, Els ulls de la Marina, En Jordi Dormilega, Quin Tango...
