Santiago Rusiñol (Barcelona 1861-Aranjuez 1931) és un dels grans referents del Modernisme català. Va abandonar el negoci familiar per dedicar-se a la pintura i l'escriptura, i es va convertir en el gran defensor i difusor de la idea de l'art per l'art. Com a dramaturg, i sota la influència de Maurice Maeterlinck, va introduir el teatre simbolista i decadentista a Catalunya. Entre les seves obres destaquen L'alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900), Cigales i formigues (1901), Els Jocs Florals de Canprosa (1902), L'hèroe (1903) i la novel·la L'auca del senyor Esteve (1907).