Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Durant molts anys va compaginar l'escriptura amb l'ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu i cinematogràfic. Avui es dedica íntegrament a la literatura. La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l'escriptura i la lectura. Les seves novel·les han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica Serra d'Or, quatre vegades el premi de la Crítica Catalana; la Lletra d'Or i molts altres premis com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Joan Crexells. L'any 2003 li va ser concedit el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement a la seva trajectòria literària. Les seves obres l'han catapultat a la màxima consideració de públic i crítica, i les seves darreres novel·les són èxit de vendes tant al nostre país com a l'estranger. D'aquestes, en destaquen: Les veus del Pamano (Proa, 2004) i Jo confesso (Proa, 2011). A la Galera té dues novel·les juvenils: La història que en Roc Pons no coneixia i L'home de Sau. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.